Miguel Gil Moreno

 Escrit pel periodista Arnau González

El passat dimarts dia 12 d'abril del 2011, en el col·legi Bell-lloc vàrem poder gaudir d'una filmació molt commovedora sobre el gran corresponsal de guerra Miguel Gil Moreno.

A Bòsnia es va formar el càmera català Miguel Gil, advocat de professió fins el1993 que, després de veure les desgràcies per a les que estava passant el poble bosnià amb la Guerra dels Balcans, va sentir la forta necessitat d’anar-hi a ajudar i mostrar a tot el món els horrors que la Comunitat Internacional semblava ignorar. Veure les imatges d’una família bosniana atacada i ferida per franctiradors mentre enterraven els seus estimats el va fer reaccionar. Va deixar la seva exitosa feina i va marxar amb la seva moto a Sarajevo, per ajudar en el que fos. Va viure durant 2 anys a Mostar, des d'on enviava a “La Vanguardia”, El Mundo i la Cadena Ser les cròniques de la guerra.

L'any 1995 va començar a treballar per l'agència Associated Press de càmera de televisió,  convertint-se amb el temps en un dels càmeres més humans que el periodisme internacional ha vist. Desgraciadament va morir en una emboscada a Sierra Leonne l'any 2000.

L'any  1997 va fer el seu primer viatge a l'Àfrica per cobrir diversos conflictes i desastres naturals. Una anècdota d' aquesta visita als països africans fou que un dia va rebre un cop al cap per uns lladres del poble i li robaren tot el que duia a sobre.

L'any 1998 va enregistrar unes imatges del conflicte de Kosovo que el va fer mereixedor del premi Rory Peck. Va ser un dels tres únics periodistes occidentals que va romandre a Pristina durant l'ofensiva aèria de la OTAN. L'any 1999 va conviure durant un mes i mig a les muntanyes amb l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo.

El novembre de 1999 va marxar cap a Txetxènia, on la premsa tenia vetada l'entrada. Juntament amb dos periodistes francesos aconseguiren arribar a Grozni després d'una travessa d'un mes per les muntanyes nevades.

Amb aquesta trajectòria va rebre el 2000, el premi de la Royal Television Society al millor càmera i productor. Però no n’hi havia prou i va seguir amb el conflicte de Sierra Leonne. El 24 de maig de 2000, una emboscada guerrillera va acabar amb la seva vida i amb la del seu company de feina Kurt Schork. Aquesta valerosa trajectòria ha fet que es donés a títol pòstum el premi Mohamed Amin, en reconeixement a la tasca informativa i el premi Luka Brajnovic per la trajectòria professional.

Ell era, amb força, la veu dels qui no podien cridar els horrors que patien. I es que les imatges que enregistrava no deixaven indiferent a ningú. En vàries ocasions posava en perill la seva vida per arribar a llocs remots i perillosos on poder filmar la realitat més horrible i descartar així la possibilitat de no treure a la llum el que era cert.