QUI SOM?

Arnau González, Adrià Morera, Oriol Molina i David Antó

INTRODUCCIÓ DRETS HUMANS

Comença aquesta setmana diferent del curs. Aquest any toca Els Drets Humans! Què ens espera? Què haurem de fer? Ens faran pensar gaire? De ben segur que això últim sí, doncs des del dia de la presentació del crèdit el divendres dia 8 d'abril a l'Aula Magna de Bell-lloc feta pel Sr. Eudal se'ns va deixar molt clar que es pensaria, i molt! Som un grup de quatre que coordinats, esperem treballar alhora que disfrutem d'aquest tram del curs diferent a la resta. En aquest blog us anirem penjant tot el nostre treball. Gràcies per visitar-nos!!!

El quadre de l'imatge ha sigut pintat a l'aquarel·la per un dels components del grup, l'Adrià Morera. El quadre va ser encarregat personalment pel Sr. Eudal a l'Adrià abans de Setmana Blanca.

Conferència Sr. Caballero: Niños y niñas soldado

Escrit pel periodista Adrià Morera

Dilluns dia 11 pel matí els alumnes de 4t d’ESO de Bell-lloc del Pla hem assistit a la conferència del senyor Chema Caballero, missioner a l’Àfrica, sobre els nens i les nenes soldat.

L’acte ha tingut lloc al Caixaforum del carrer Sta. Clara. El Sr. Caballero ens ha parlat de la trista situació de molts nens del Tercer Món, concretament a Sierra Leonne (Àfrica), on ell ha sigut des de 1999 missioner per ajudar a aquests nens obligats a ser soldats. Ens ha parlat sobre què els passa per convertir-se soldats i sobre el per què de la continuïtat de l’existència d’aquests tot i el gran nombre d’institucions i països que segueixen els drets humans.
 

Aquests nens i nenes són raptats: les nenes són repartides com a objecte sexual i els nens passen a ser esclaus. Al principi, els nens fan tasques domèstiques, fins que se’ls considera preparats per ser entrenats. És llavors quan comença el seu entrenament per convertir-se en soldats. Aquest dura fins a sis mesos. Al final d’aquest, se’ls fa creure que són immortals mitjançant rituals màgics tradicionals d’allà. La seva primera missió és matar un membre de la seva família. D’aquesta manera s’assegura que els nens no escapin, ja que no tindrien lloc a on fer-ho i l’exèrcit passa a ser la seva família.

Hi ha tres raons per les quals se segueixen utilitzant nens i nenes soldat. La primera d’aquestes raons és les matèries primeres , doncs darrere de cada guerra hi ha un interès. Són matèries d’interès pels països desenvolupats, gràcies a les quals aquests poden tenir el nivell de vida que tenen. En aquest cas, la matèria primera són els diamants de Sierra Leonne. La segona raó és el tràfic i la venta d’armes: les armes s’han alleugerit i empetitit per fer-les accessibles als nens soldats, les armes són dissenyades perquè nens les puguin usar. La tercera i darrera raó són les barreres polítiques, els falsos estats africans; el neocolonialisme, la dependència de metròpolis europees.

El Sr. Chema Caballero va néixer a Castuera (Badajoz) el 1961, és Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid (1984), Llicenciat en Estudis Eclesiàstics per la Universitat Pontifícia Salamanca (Baccalaureatus in Teologia), el 1995, i Màster en Ciències Socials per la Universitat de Long Island, Nova York (1998). El missioner Javeriana espanyol Chema Caballero va arribar a Sierra Leone el 1992, i allà ha realitzat treballs de promoció de Justícia i Pau i Drets Humans. Ordenat sacerdot, dins de la Congregació dels Missioners Javerianos, el 1995.

El 1999 assumeix la direcció del programa de rehabilitació de menors soldats dels Missioners Javerianos a Sierra Leone, obrint el centre de St Michael a Lakka a pocs quilòmetres de Freetown, el centre va romandre obert fins a l'abril 2002.

El 2003 comença un projecte nou a la selva del Tonko Limba, la zona més subdesenvolupada de Sierra Leone. El projecte titulat "Educació com a motor del desenvolupament" engloba els camps de la Educació, l'Agricultura i la Sanitat. Consisteix en la construcció d'escoles, formació de professorat i conscienciació dels pares perquè enviïn els seus fills i filles a l'escola.

Autor de nombrosos articles i conferències, ha rebut diversos guardons com els de la Fundació Social Universal, 2004, de Montilla (Còrdova); Medalla d'Extremadura (2005); Premi Internacional Alfons Comín, lliurat el novembre de 2005, a Barcelona, pel llavors alcalde Joan Clos, i el Premi per la Pau Ciutat d'Alcobendas.

He nombrat el neocolonialisme, un tema que hem trobat curiós i del qual amb tots els components del grup 4Pdh hem ampliat la informació i aquí us la presentem.


El neocolonialisme, és el control i la tutela que segueixen exercint els potències colonials, sobre les seves antigues colònies. La descolonització no va suposar independència econòmica per als països anomenats "subdesenvolupats", sinó que els estats imperialistes es van encarregar d'organitzar l'economia i la política mundial, de manera que es conservés l'explotació colonial. El neocolonialisme seria l'herència del colonialisme històric i alhora, la continuïtat del sistema capitalista globalitzador. Aquesta nova fase, permet seguir amb la submissió, sinó més aviat a través de complexes estratègies econòmiques i polítiques. "La tendència profunda del capitalisme s'ha obert camí i avui l'expansió ja no requereix l'annexió de territoris i la seva recer dins de fronteres nacionals. Avui l'expansió capitalista "salta" les fronteres i envaeix els territoris sense necessitat de conquerir i annexió ".
La descolonització que suposadament inaugurava l'aparició de països "lliures i sobirans", va suposar que els territoris colonitzats es sumiesen en una situació de dependència econòmica i política més dependent que mai. En un context en què el flux de mercaderies i persones traspassa tots els límits territorials, la divisió entre països centrals i perifèrics ha arribat a la seva màxima expressió.
Per assolir l'objectiu de la mundialització del sistema capitalista, les potències han entramat organismes que possibiliten l'hegemonia política, econòmica i militar, d'una manera més subtil que en l'època del colonialisme. Se segueix implantant la ideologia colonitzadora a través del pretext de "missió civilitzadora" o simplement reafirmant la seva posició en les relacions de poder actuals. La inserció dels països "subdesenvolupats" en el mercat mundial té un format perifèric, de manera que tot i la riquesa de recursos naturals que puguin tenir, es troben sumits en una situació de pobresa absoluta.
La usurpació de territoris aliens impulsat per fins econòmics i de poder, té conseqüències de tot tipus en els països explotats. L'arribada de les multinacionals ha suposat el deteriorament de l'ecosistema per i per a les exportacions massives, de manera que ha estat la naturalesa la que s'ha hagut d'adaptar a l'home. Entre les conseqüències socials, la globalització capitalista ha suposat també la globalització cultural, mutilant les tradicions i maneres de viure autòctons.
A la política neocolonialista de les potències imperialistes, s'oposa el moviment d'alliberament nacional recolzat pels països socialistes.
"Els països desenvolupats estan en una posició en la que poden utilitzar, en el seu benefici i per multitud de canals, els recursos dels països del Tercer Món. Aquest és el fonament de l'ordre econòmic mundial. Als ulls de la majoria de la humanitat es presenta com un ordre tan caduc i injust com el colonialisme del que arrenqueu el origen i essència. "

Conferència Sr.Argemí : Dret a la vida

Escrit pel periodista Adrià Morera

Dilluns dia 11 d’abril  a les tres i quart de la tarda, els alumnes del curs hem assistit a la conferència del Sr. Josep Argemí, Director de l’Institut d’Estudis Superiors de Bioètica de La Universitat Internacional de Catalunya, sobre l’avortament, el qual qüestiona el dret fonamental de la vida, a la Sala d’Actes de Bell-lloc del Pla.

El Sr. Argemí ens ha volgut transmetre informació suficient perquè per nosaltres mateixos puguem opinar si avortar és ètic o no, si està bé o no.

Se’ns ha explicat que el canvi de les lleis que regulen l’avortament afavoreixen aquest, arribant-lo a convertir en un dret de la dona. Abans d’aquestes lleis, l’avortament a Espanya era un delicte. L’any 1985 es va canviar la Ley Orgánica, despenalitzant l’avortament en algunes situacions. Però, l’any 2010 l’avortament es va despenalitzar quan es donava una d’aquestes tres situacions: greu afectació al fetus, violació i perill greu de la mare.  Deixant a part les lleis, el Sr. Argemí, que en sap de medicina, ens ha explicat científicament que des del moment de la fecundació es crea un ésser humà que, biològicament, fa el mateix que fem nosaltres ara: necessita un lloc on viure i s’alimenta. Per tant, des de la fecundació, també anomenada Punt Zero, es crea una vida humana.

Ha sigut una conferència totalment subjectiva, feta des del punt de vista del Sr. Argemí. Cadascú pot estar d’acord o encontra de la seva opinió. El seu parer és aquest: des de la fecundació que ja existeix una vida humana, per tant hauria de ser delicte qualsevol privació del dret a la vida d’aquell ésser. Si hi hagués algun cas especial o indesitjat, seria bo de buscar vies diferents a l’avortament, com per exemple donar en adopció el fill.

Els 4Pdh comparteixen el punt de vista del Sr. Argemí. Doncs el dret a la vida del nadó és irrevocable, el nen no és possessió de la mare per tant aquesta no pot evitar el seu naixement. Penseu-hi!!!

Drogues i drets humans

Escrit pel periodista David Antó

Dimarts dia 12 d'abril a les nou en punt del matí, els alumnes de 4t d’ESO hem vist un vídeo que parlava sobre el tràfic de drogues.

El periodista d’aquest vídeo era el baix del grup de música “Blur”, Steven Alexander James.

Aquest vídeo es va presentar per la BBC e 28 de gener de 2008 anomenat “The Cocaine Diaries” un documental realitzat a Colòmbia gracies a l’invitació del president colombià, Álvaro Uribe. Durant la realització del documental, Alex va tenir l’oportunitat de parlar amb gran part de la gent involucrada en el negoci de la cocaina, des d’un agricultor fins a un assassí a sou. També va acompanyar la policia colombiana en les seves tasques contra narcotraficants.

En aquesta activitat ens han repartit a cada alumne un full imprès per dues cares amb un petit text i preguntes relacionades amb el tema de les drogues.

Jo crec que aquest vídeo ens fa veure quant d’important és no començar en aquest món. Doncs la societat perd valors i s’empobreix quan consumeix aquest tipus de producte.

Conferència dels Srs. García i López: Drets i deures a la xarxa

Escrit pel periodista Oriol Molina

Dimarts, dia 12 d’abril els alumnes de quart d’eso hem tingut una conferència feta pels agents civils Luís García i Antonio López. La conferència ha tractat els perills que podem córrer usant l’Internet.

La majoria de delictes a la xarxa són estafes, un 90%, i una minoria d’aquests són els abusos a menors a través de la xarxa, un 10%.

Per molt que creguem que per Internet no ens poden reconèixer, sempre estem localitzats gràcies a la direcció IP. La direcció IP és el número associat a cada ordinador, del qual deixem empremta a cada lloc que naveguem. Així sempre se’ns podrà reconèixer a la xarxa. Per tant, l’anonimat en aquesta és inexistent.

Quan penges un arxiu o foto a qualsevol xarxa d’Internet, corres el perill que aquest arxiu caigui en males mans i sigui possible el seu mal ús.

Els pedòfils són persones que intenten abusar als menors a través de la xarxa. El mètode emprat és fer-se passar per una persona de l’edat similar al de la víctima per mantenir contacte i aconseguir arxius compromesos per poder pressionar-los per tal de continuar aconseguint material (fotos,vídeos..) en el que apareguin.

Crec que en aquesta xerrada no he après gaire, ja que la informació explicada en aquesta sessió ja la coneixia. La conclusió és la que ja tenia: els usuaris d’Internet hem de tenir sentit comú i una actitud defensiva per evitar tots els problemes que poguin sorgir a la xarxa.

Miguel Gil Moreno

 Escrit pel periodista Arnau González

El passat dimarts dia 12 d'abril del 2011, en el col·legi Bell-lloc vàrem poder gaudir d'una filmació molt commovedora sobre el gran corresponsal de guerra Miguel Gil Moreno.

A Bòsnia es va formar el càmera català Miguel Gil, advocat de professió fins el1993 que, després de veure les desgràcies per a les que estava passant el poble bosnià amb la Guerra dels Balcans, va sentir la forta necessitat d’anar-hi a ajudar i mostrar a tot el món els horrors que la Comunitat Internacional semblava ignorar. Veure les imatges d’una família bosniana atacada i ferida per franctiradors mentre enterraven els seus estimats el va fer reaccionar. Va deixar la seva exitosa feina i va marxar amb la seva moto a Sarajevo, per ajudar en el que fos. Va viure durant 2 anys a Mostar, des d'on enviava a “La Vanguardia”, El Mundo i la Cadena Ser les cròniques de la guerra.

L'any 1995 va començar a treballar per l'agència Associated Press de càmera de televisió,  convertint-se amb el temps en un dels càmeres més humans que el periodisme internacional ha vist. Desgraciadament va morir en una emboscada a Sierra Leonne l'any 2000.

L'any  1997 va fer el seu primer viatge a l'Àfrica per cobrir diversos conflictes i desastres naturals. Una anècdota d' aquesta visita als països africans fou que un dia va rebre un cop al cap per uns lladres del poble i li robaren tot el que duia a sobre.

L'any 1998 va enregistrar unes imatges del conflicte de Kosovo que el va fer mereixedor del premi Rory Peck. Va ser un dels tres únics periodistes occidentals que va romandre a Pristina durant l'ofensiva aèria de la OTAN. L'any 1999 va conviure durant un mes i mig a les muntanyes amb l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo.

El novembre de 1999 va marxar cap a Txetxènia, on la premsa tenia vetada l'entrada. Juntament amb dos periodistes francesos aconseguiren arribar a Grozni després d'una travessa d'un mes per les muntanyes nevades.

Amb aquesta trajectòria va rebre el 2000, el premi de la Royal Television Society al millor càmera i productor. Però no n’hi havia prou i va seguir amb el conflicte de Sierra Leonne. El 24 de maig de 2000, una emboscada guerrillera va acabar amb la seva vida i amb la del seu company de feina Kurt Schork. Aquesta valerosa trajectòria ha fet que es donés a títol pòstum el premi Mohamed Amin, en reconeixement a la tasca informativa i el premi Luka Brajnovic per la trajectòria professional.

Ell era, amb força, la veu dels qui no podien cridar els horrors que patien. I es que les imatges que enregistrava no deixaven indiferent a ningú. En vàries ocasions posava en perill la seva vida per arribar a llocs remots i perillosos on poder filmar la realitat més horrible i descartar així la possibilitat de no treure a la llum el que era cert.

VÍCTOR BREGO JARA MARTÍNEZ

Escrit pel periodista Arnau González

Al Col·legi Bell-lloc del Pla, el dimecres dia 13, vàrem tenir la grata visita d'en Maurici Camps i Maria José, per explicar-nos la biografia d'en Víctor Brego Jara Martínez.

Victor Jara va néixer l'any 1932. Va ser també director teatral, actor i dramaturg, però va aconseguir la major popularitat  com a compositor i cantant popular. El 1957 va entrar a l'Escola de Teatre de la Universitat de Xile, en aquesta època va conèixer a la Violeta Parra.

Durant el període de govern d'Allende va ser anomenat ambaixador cultural del govern, en el càrrec va desenvolupar una àmplia tasca fins el dia de la seva mort.

Després del cop d'estat el 11 de setembre del 1973,del general Augusto Pinochet, es va tancar amb altres universitaris a la Universitat Tècnica de l'Estat, a Santiago, per mostrar el seu repudi i voluntat de resistir, però l'exèrcit va prendre aviat les instal·lacions i va el varen portar presoner a l'Estadi Nacional de Santiago de Xile, on va ser brutalment torturat.

Va ser assassinat per un anònim, però que portava un malnom “el Príncep" que el va matar fen servir el joc  de “la Ruleta Russa”.

Va ser llançat al carrer, per dissimular l’assassinat, ja que eren molt usuals els assassinats de civils al carrer a causa del toc de queda.

Autòpsia: Quan li van fer l'autòpsia, es van trobar 44 ferides per bales.

Pel·lícula Promises

Dimecres dia 13 d’abril de 2011, els alumnes de 4t B hem mirat un vídeo relacionat amb el conflicte Àrabo-palestí a classe.

El vídeo es deia Promises. Tractava el problema des del punt de vista dels nens d’un i altre bàndol, al principi per separat, finalment juntant-los i fent-los compartir opinions contraposant els respectius punts de vista. El vídeo mostra com els nens es fan amics, i com la seva amistat amb el pas dels anys es fa difícil a causa dels punts de control que els separen.

Un vídeo que dóna a pensar. Un vídeo que mostra el difícil i profund problema en aquella zona del món, a causa del seu origen religiós antic.

Conferència del Sr. Gaig: L'exili

Escrit pel periodista David Antó


Avui dia 14 d’abril a les nou del matí ens ha vingut el Sr. Gaig a parlar sobre l’exili i com es van obviar els drets humans en aquest. Ens ha parlat de les rutes que feien els exiliats cap a França i com era el seu trist dia a dia allà en els camps de concentració.

Ens ha parlat de Josep Irla; que va ser president de la Generalitat. La seva presidència va exercida des de França, ja que es va veure obligat a l’exili. També ha parlat d’en Pere Pujol, que després d’ exiliar-se a França va retornar a Catalunya i va exercir el mateix càrrec que Josep Irla. Ens ha nomenat en Pau Casals; ha dit que era el tercer tipus d’home de l’exili, part dels exiliats que es van quedar fora de la seva pàtria fins la seva mort.

Aquesta sessió ha estat una xerrada entretinguda. A més, com que aquest senyor havia estat a l’escola treballant durant 2 anys, ens l’ha fet a mida.

El Mur de Berlín

Escrit pel periodista Oriol Molina

El migdia del dia 14 d’abril, el Sr.Eladi ens ha posat un vídeo que tractava sobre Berlín i el seu mur.

A la ciutat de Berlín després de la mort de Hitler el territori va quedar dividit entre soviètics i els seus aliats (Gran Bretanya, França i Estats Units). Els aliats tenien un sistema polític capitalista i els soviètics un sistema comunista; per aquest antagonisme van començar els enfrontaments entre les dues formes polítiques. Per això van aixecar un mur que els separava.

Gent del bàndol comunista fugia cap el bàndol capitalista, doncs els sistema comunista va resultar ser no prou satisfactori. Moltes persones van morir en l’intent de canviar de bàndol.

El 1989, sota la pressió de tothom, el Govern va acceptar la obertura de fronteres i l’enderrocament del Mur. Després de varies dècades, moltes persones van tornar a veure la seva família que s’havia quedat a l’altre banda del Mur, i van poder sortir d’un país que els hi impedia la llibertat.

Pel·lícula Sophie Scholl

Escrit pel periodista Oriol Molina

Avui dia 14 d’abri a les 12:00 del migdia, amb tots els companys del curs hem vist una pel·lícula que es titolava Sophie Scholl:els últims diez.

Sophie Scholl, els últims dies és el commovedor retrat d'una de les poques heroïnes de la història alemanya. La pel·lícula descriu els últims sis dies de la vida de Sophie Scholl des del seu punt de vista: la d'una valenta i vibrant jove disposada a morir pels ideals de "La Rosa Blanca".

Gràcies a la resistència i a les contínues protestes que van realitzar contra el règim nazi, Sophie Scholl i els membres de "La Rosa Blanca" simbolitzen el coratge civil i la lluita pacífica contra un ordre violent i repressiu.